El Parlament Europeu aprova l’acord de lliure comerç amb el Canadà CETA, en una clara votació que fa front a la deriva proteccionista de Trump i a la globalització sense controls de la Xina

15/02/2017
Una majoria de sindicats suecs, finesos i danesos, així com molts eurodiputats social-demòcrates nòrdics, també a favor de l'acord

Avui el Parlament Europeu ha aprovat per 408 vots a favor, 254 en contra i 33 abstencions al Tractat de Lliure Comerç i Inversió entre la Unió Europea i el Canadà. Ramon Tremosa, eurodiputat independent pel Partit Demòcrata Europeu Català, hi ha votat a favor.

 

Canadà és la desena economia més gran del món. L’entrada en vigor de l’acord pot comportar estalvis equivalents a 600 M€ per a les empreses europees, així com també el seu accés a concursos públics al Canadà per valor de 30.000 M€ anuals, tal com explica Sylvie Goulard (http://www.sylviegoulard.eu/voterai-faveur-de-laccord-canada-ceta/), eurodiputada francesa. Els procediments per importar i exportar productes al Canadà seran simplificats de manera molt significativa, mesura que afavorirà especialment les PIMEs, que són les empreses que menys recursos tenen per tal de superar la burocràcia inter-fronterera actual. Aquest no és un problema per a les multinacionals europeus i americanes, que fa dècades que operen a tots dos costats de l’Atlàntic.

 

Tremosa fa constar que Catalunya és un país que fonamenta la seva prosperitat en el comerç internacional i en la recepció d’inversió internacional: Catalunya acull un 70% de les empreses canadenques que inverteixen a l’Estat espanyol i és un dels països europeus amb més potencial per a recollir possibles fruits d’aquest acord. Avui hi ha Catalunya hi ha 146 empreses que exporten al Canadà, segons explica la Comissió Europea en aquest gràfic (https://twitter.com/EU_Commission/status/829332327134330880).

 

L’acord amb el Canadà ha generat una oposició radical en alguns partits d’esquerres i sindicats al nostre país, però aquesta posició no és unànime a Europa. Així, per exemple, la gran majoria de sindicats suecs (http://www.europaportalen.se/sites/default/files/_lo_tco_saco_om_ceta_12...), danesos (http://borsen.dk/nyheder/avisen/artikel/11/154661/artikel.html) i finesos (http://www.akava.fi/uutishuone/lausunnot/lausuntoarkisto/akavan_lausunno...) han donat suport públic al CETA, en tant que millor instrument per tal de crear nous llocs de treball d’alt valor afegit i per tal de mantenir els actuals. També molts eurodiputats nòrdics social-demòcrates hi han votat a favor, com és ara el danès Jeppe Kofod (http://fagligt.eu/EU-og-verden/Handelspolitik/2017/Februar/jeppe.aspx) o l’alemany Jakob Von Weizsäcker (http://www.fr-online.de/gastbeitraege/freihandelsabkommen-ceta-als-antwo...).

 

A Catalunya malauradament el debat ha estat esbiaixat amb falsos mites, com ara que es privatitzarien serveis públics, que els governs perdrien drets reguladors o que entrarien al mercat europeu de productes prohibits en la nostra legislació. Cap d’aquests fets és cert, com es pot extreure d’una lectura mínimament acurada de l’acord.

 

El caràcter públic o privat dels serveis públics seguirà essent decisió sobirana dels parlaments estatals i regionals europeus. El Fòrum de Cooperació Regulatòria serà conformat per funcionaris de les agències implicades i les seves propostes només tindran valor com a recomanacions: els parlaments nacionals podran decidir o no d’implementar-les. Finalment, tampoc no es permetrà l’entrada d’aquells productes que la regulació prohibeixi, encara que al Canadà estiguin permesos.

 

Pel que fa al polèmic Tribunal Internacional d’Arbitratge, Tremosa ha recordat que aquest ha estat una reclamació del Canadà per aprovar l’acord, ja que tal i com explica l’eurodiputada holandesa del D66 Marietje Schaake (https://www.marietjeschaake.eu/en/ten-questions-on-ceta), experta en comerç internacional, el govern Trudeau no confia en la neutralitat del sistema judicial polititzat d’alguns Estats Membres de la UE. Aquest tribunal ha estat reformat per tal de que només el puguin utilitzar aquelles empreses que hagin estat maltractades per un govern, com per exemple en els casos de canvis amb efectes retroactius en acords, lleis i en el cas d’expropiacions. Una mesura necessària per tal d’evitar els abusos de governs populistes.

 

D’altra banda, Tremosa ha remarcat la importància geopolítica del CETA com un instrument per marcar els estàndards de la globalització en els propers anys: “Qui volem que marqui els estàndards de la globalització? La UE i el Canadà o la Xina, Rússia i l’Amèrica de Trump? Si no podem fer un tractat comercial amb el Canadà, què és el país més proper a Europa en estàndards laborals, socials i medi ambientals, amb qui el podrem fer? En un moment de proteccionisme creixent la UE ha de ser una força que ajudi a seguir obrint els mercats internacionals i fer-ho sense excessos”.

 

Finalment, Tremosa ha volgut remarcar que Catalunya no ha pogut participar en la negociació ni en la configuració de prioritats del CETA, en ser actualment una autonomia espanyola. “Si Catalunya vol participar en la negociació de nous acords comercials amb el Japó, la Índia o els Estats Units, primer haurà d’esdevenir un Estat de la UE”.